Aviam, faig un petit comentari de la foto. De fons es veu un quadre amb un grup de jazz tocant. El jazz crec que és la música que, al capdavall, millor em defineix, per ser elegant i rebel alhora; música de negres i blancs de classe acomodada; una barreja perfecta que m'encanta i m'apassiona. Així doncs, he trobat escaient que es veiés aquest quadre de fons.
El llibre de cinema està sobre la taula perquè penso que el món de la ficció audiovisual, les arts escèniques en general, vaja, són una part molt important del meu món, igual d'important que en són les llengües (i és per això està sobre la taula el llibre Japonès en vinyetes).
La samarreta que duc (que duu l'eslògan Volem un país viu, ni espanyol ni radioactiu), vol ser el reflex del meu profund compromís polític (independència dels Països Catalans) i ecologista, no menys important.
El posat pensatiu que faig mentre una de les meves dues mans està tocant les tecles del portàtil la justifico perquè penso que una part molt important del procés creatiu d'un escriptor és la reflexió profunda d'allò sobre el que vol parlar.
I trobo que aquesta expressió reflexa prou bé la cara que acostumo a fer quan m'empano pensant en alguna cosa important o rellevant.
Finalment, la frase que he sobreposat a la imatge, m'agradaria afegir, és una de collita pròpia, que trobo prou escaient per a definir quina és o hauria de ser la tasca d'un escriptor, que és al capdavall, el que vull ser de gran; al que vull dedicar-hi la meva vida.
Crec, doncs, que el que sé i el que puc contar al món amb la meva ploma és el millor de mi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada